1- Febrer de 1991, Sealand, Canadà: una orca anomenada Tilikum va estar involucrada en un terrible accident que va acabar amb la mort de l'entrenadora Keltie Byrne. Aquesta va relliscar a la piscina de les orques (Tilikum, Haida II i Nootka IV) i quan intentava tornar a pujar es van fixar en ella i la van arrossegar fins al fons de la gàbia, on es va ofegar.
2- Juliol de 1999, SeaWorld, EUA: un matí, els vigilants de SeaWorld es van trobar a Daniel Dukes, de 27 anys, despullat i ben mort sobre el llom de Tilikum. L'home havia visitat el parc el dia anterior i havia tornat a entrar després de que tanquessin les portes. El cas és encara molt incert, ja que no es té consciència sobre com va entrar al parc i encara menys a l'estadi de les orques. Al principi, SeaWorld va assegurar que no hi havia marques de mossegades al cos, cosa que es va desmentir perquè Daniel havia estat castrat per la orca, ni tampoc sang a l'aigua, encara que trobar set litres de sang humana en un lloc on n'hi ha milions més hauria resultat impossible. Però independentment d'aquestes dades, el primer informe de la policia va ser que l'home havia mort per ofegament i hipotèrmia. La declaració d'alguns experts va ser que, un cop mort, Tilikum va considerar el cos una joguina i va començar a jugar amb ell, cosa molt poc probable, ja que l'home va aparèixer despullat, li havia arrancat el genitals i el cadàver presentava diverses contusions i hemorràgies.
3- Desembre de 2009, Loro Parque, Illes Canàries, Espanya: Alexis Martínez va morir a causa d'una hemorràgia interna massiva provocada per l'atac d'una orca anomenada Keto. L'entrenador havia treballat a Loro Parque 12 mesos abans de morir. Després de no haver fet uns exercicis bé i de no rebre gaire peix a conseqüència d'això, Keto estava molt frustrat. Ell i Alexis nedaven per la piscina quan l'orca va envestir Alexis i el va mossegar. El personal de fora la piscina anava instruint al noi de com sortir de l'aigua, però quan va començar a nedar, Keto va inclinar-se amenaçadorament cap a ell. El personal va intentar distreure la orca amb un esquer perquè deixés anar l'Alexis, però se'l va endur al fons de la gàbia. El personal, desesperat, va començar a picar una galleda per fer soroll, i Keto va sortir, però sense Alexis. Va tornar a submergir-se i al cap de poc va reaparèixer amb el noi a la boca. El va deixar anar i el personal va treure l'orca d'aquella piscina. Un cop va ser fora, el Sr. Rokeach va anar a buscar el cadàver d'Alexis a l'aigua.
4- Febrer de 2010, SeaWorld, EUA: Tilikum es va veure involucrat en un tercer incident, quan va matar la seva entrenadora Dawn Brancheau, de 40 anys i 16 d'experiència a SeaWorld. La va atacar després d'un espectacle, davant de més de dos dotzenes d'espectadors. Només van aconseguir aturar en Tilikum quan va deixar anar el cadàver de l'entrenadora, abans d'adonar-se que encara l'agafava per un braç, que va acabar menjant-se. El supervisor d'aquell dia va assegurar que l'orca havia llençat a Dawn a l'aigua agafant-la per els cabells, recollits en una cua, perquè els va confondre amb un peix o una joguina (segons els amos del parc), però ho va desmentir durant el judici, declarant que no n'estava segur del tot. Com es pot apreciar en la gravació de l'incident, la va arrossegar a l'aigua agafant-la del braç. L'autòpsia va revelar que la causa de la mort va ser per ofegament i traumes contundents. També es va descobrir que la seva medul·la espinal estava seccionada i que tenia diverses fractures a la mandíbula, costelles i a una vèrtebra cervical.
 |
| Aquí hi surten la Dawn Brancheau i l'Alexis Martínez a Loro Parque, Illes Canàries. |
Aquests són els únics quatre casos d'orques que han acabat amb la vida d'algú en tot el món. Òbviament, hi han hagut més atacs, però ningú no hi ha acabat morint. Però una cosa indignant i que no s'hauria de permetre és que els entrenadors/es no sabien a què s'enfrontaven ni el perill que corrien al ficar-se a l'aigua, ja que ningú els havia informat abans de cap incident ni cap atac. Simplement no en sabien els detalls ni com havia anat res. Cap d'ells eren professionals i la gran majoria no havia ni vist una orca en tota la seva vida.
 |
| Ferida causada per una altra orca. |
Hem de descartar l'opció que ens diu que les orques només ataquen els humans o a les seves preses, també s'ataquen entre si. Les conseqüències d'agafar components de diferents grups d'orques, que tenen un llenguatge i cultura diferent, i ajuntar-les totes en un lloc on no es poden ni moure i han d'estar totes juntes a totes hores no podien ser positives. I, efectivament, van ser (i continuen sent) desastroses. Se sap de casos tan greus que s'han arribat a matar entre elles.
Fins ara, no hi ha hagut cap atac d'una orca a un humà ni de cap orca a cap orca en llibertat, dada que dóna molt en què pensar, comparada amb els deu o quinze atacs aproximadament que hi ha hagut en captivitat. Us demano que hi reflexioneu, perquè ens hem d'adonar del mal que sóm capaços de fer, si no vigilem o simplement si volem fer-lo, el mal.
Tots aquests atacs tenen una explicació, ja que a totes les orques les havien separat de la seva mare de molt petites i havien estat tancades en una gran (o minúscula, comparat amb l'oceà) gàbia de ferro on no s'hi podien gairebé ni moure. La reacció de les mares al arrebatar-s'l-hi les cries és el que es coneix realment com a PENA, en majúscules. Es queden en algun lloc i començen a lamentar-se, cridar, plorar...
El 2012 van innaugurar una llei que prohibeix que els entrenadors ni ningú es fiqui a l'aigua amb orques en captivitat i només es pot interactuar amb elles si una barrera física s'interposa entre l'entrenador i l'animal.
Us recomano molt el documental Blackfish. Conciencia molt sobre aixó i és molt inspirador.
És molt trist veure animals com les orques, tan majestuoses i imponents podrint-se en una piscina on no s'hi poden ni moure, fent espectacles per divertir-nos a nosaltres, els humans. Sembla, i ho és, segons com es miri, una ofensa a la naturalesa. Veure aquells animals que haurien d'estar nedant per els oceans del món, sense que ningú els molestés, allà, ridiculitzant-los davant nostre, deprimits i amb l'aleta dorsal caiguda tristement sobre el llom. Aixó és una de les pitjors coses que els humans sóm capaços de fer.
 |
| Orca en captivitat |
 |
| Orca en llibertat |
"I think that in 50 years, we'll look back and go "My God, what a barbaric time."
-Blackfish, the movie.
